Categoria: Innovació

El passat mes de juliol va finalitzar el projecte europeu eHealth Eurocampus amb la celebració de la 3a Summer School que va tenir lloc a Barcelona. El Campus Docent, com a membre participant, va formar part de l’equip organitzador d’aquest esdeveniment on es va posar en pràctica la metodologia docent de l’aprenentatge basat en reptes. Per aquesta ocasió, es van plantejar un seguit de reptes quotidians de la mà de pacients i professionals que conviuen amb malalties que generen discapacitat física i/o cognitiva, per a que posteriorment, durant l’escola d’estiu, estudiants de ciències de la salut i la tecnologia oferissin propostes de solució innovadora. Els resultats de la implementació d’aquesta metodologia innovadora van ser presentats per la professora Ariadna Graells durant la XII Conferència Internacional sobre Educació, Recerca i Innovació (ICERI) celebrada a Sevilla els dies 11, 12 i 13 de Novembre de 2019. Aquesta conferència va acollir 840 persones provinents de 75 nacionalitats diferents i dels 5 continents, per compartir experiències i debatre sobre propostes i metodologies educatives innovadores.  Entre els resultats principals de la comunicació oral que es va presentar s’hi troben l’adequació de l’aprenentatge basat en reptes com a metodologia docent per afavorir la responsabilitat i el compromís envers el procés d’aprenentatge i de creació,  i la importància del treball en equips multidisciplinars com a part imprescindible de la formació universitària dels professionals del futur. Entre d’altres, els estudiants participants a la 3a Summer School que van participar en l’enquesta van remarcar que la metodologia emprada havia afavorit el diàleg dins l’equip i la generació de noves idees capaces d’oferir respostes holístiques als reptes plantejats des de les diferents perspectives i àmbits de coneixement de cada integrant. Així mateix, van percebre que el fet que els reptes fossin plantejats i descrits per persones que conviuen amb la problemàtica de salut dia rere dia i que aquestes assistissin a la presentació final dels prototips, havia incrementat el grau d’empatia i compromís amb el projecte. Els resultats d’aquesta experiència d’aprenentatge van tenir molt bona acollida durant la conferència i es va brindar l’oportunitat de compartir-ne les fortaleses i punts de millora amb altres professionals d’arreu del món que també han emprès iniciatives similars, generant ponts de comunicació entre diferents institucions.  D’altra banda, aquesta iniciativa també va generar interès en altres partners del projecte europeu com la UPC, amb qui actualment s’ha organitzat la Hackaton solidària contra les malalties minoritàries per a la Marató de TV3 amb aquesta metodologia, i on tota la comunitat del Campus Docent ha estat convidada a participar.

 

El projecte guanyador d’innovació en Child Life pretén millorar la comunicació i informació que es facilita al nen de 6 a 9 anys diagnosticat de patologia oncològica mitjançant una maleta pedagògica.

El lliurament de Premis Infermeria en Desenvolupament va reunir als cinemes Capitol de Madrid a més de 1000 persones. En aquesta sisena edició els organitzadors, la revista Infermeria en Desenvolupament, el Sindicat d’Infermeres (SATSE), i la Fundació per al Desenvolupament de la Infermeria (FUDEN) han premiat el projecte en la categoria ‘Innovació i creativitat en infermeria’ de la Dra. Ainoa Biurrun, la Sra. Carla Noguer i la Dra. Carmen Jerez entre les 274 candidatures presentades.

El coneixement actual ratifica que els pacients pediàtrics han de ser informats de manera comprensible i adaptada a la seva edat. A més, en els infants un dels factors de vital importància per al seu desenvolupament físic, social, emocional i intel·lectual és el joc.

El projecte desenvolupa una solució innovadora que cobreix tant la necessitat de joc com la d’informació a través de la implantació d’una eina o innovació pedagògica, amb forma de maleta, que ajudi el professional i al nen a establir una comunicació plaent mentre es juga. Aquesta maleta permet expressar sentiments i realitzar exercicis de fisioteràpia en el pacient oncològic.

La maleta pedagògica conté nou jocs desenvolupats de manera específica per a aconseguir cadascun dels objectius específics proposats. El seu ús permet treballar les pors i les emocions, resoldre dubtes, promoure l’afrontament de la malaltia mitjançant el joc, realitzar exercicis de fisioteràpia i ajudar a l’acte relaxació.

A més, contribueix a normalitzar, mitjançant la comunicació i el joc, el procés d’hospitalització fomentant així la relació entre el nen, els familiars i els professionals infermers. Finalment, aquest instrument facilita la individualització de la informació i fomenta la cura humanitzada, la qual repercuteix en la qualitat percebuda per part dels usuaris i les seves famílies.

Els dies 21 i 22 de novembre es va celebrar el II Serious Game Camp (#sgc2019), un programa de sensibilització, formació i creació de noves empreses orientades al desenvolupament de serious games amb tecnologies de realitat virtual i realitat augmentada, enfocats a les àrees d’educació, formació i salut. En aquest espai híbrid van confluir, compartir experiències i treballar plegats professionals de diferents disciplines (salut i tecnologia) i àmbits amb un mateix objectiu: aprendre compartint per proporcionar millors solucions als problemes de l’àmbit de la salut. El primer dia van tenir lloc una diversitat de ponències entre les que consta la presentada per la nostra professora Esther Insa qui va presentar el projecte VR4Health (CDSJD i UPC) amb la comunicació titulada: “Anatomía en 3D y la narrativa entorno al valor en la formación enfermera con Realidad Virtual”. La ponent va fer èmfasi en dos aspectes: el primer sobre l’efectivitat de l’ús de la Realitat Virtual (RV) per l’aprenentatge d’aquells aspectes de l’anatomia i fisiologia humana que no es poden treballar a l’aula, com és la comprensió del volum i la relació espacial que guarden les estructures internes i que la RV ha de ser tractada com una eina complementària en l’aprenentatge i no substitutiva d’altres eines o mètodes d’aprenentatge. El segon aspecte és la importància de la participació de l’usuari des del primer moment en el disseny d’experiències de RV per tal d’assegurar l’èxit del projecte.   Però què aporta i quin és el valor de la RV per a infermeria? A través de l’experiència d’implementació del projecteVR4Health al llarg de 5 anys, la ponent va identificar tres qualitats fonamentals que infermeria aporta als projectes: el coneixement de l’usuari, la competència per a dissenyar experiències d’aprenentatge i l’aptitud per a identificar i fer visibles els components essencials de la cura. En el darrer punt va ressaltar, per una banda, els aspectes relacionals tals com la presència, la confiança, l’empatia, la compassió, l’ajuda i altruisme, l’emoció i la participació, i per l’altra, els valors, destacant especialment la responsabilitat, el respecte i la qualitat. El Campus Docent agraeix la invitació a la jornada i poder seguir aprenent en l’àmbit de les tecnologies aplicades a la salut i l’educació.

El passat 7 de novembre, el perfil d’Instagram dels pacients amb Trastorn de la Conducta Alimentària (@stoptca_sjd) de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona va rebre un premi al millor projecte en la 3a Jornada d’Innovació, Emprenedoria i Tecnologia del Centre d’Innovació i Desenvolupament Infermer (IDIC) del COIB.

Presentada pel Jordi i recolzada per professionals i pacients de l’Àrea de Salut Mental de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, aquest ha estat el primer compte d’Instagram amb finalitat terapèutica que s’ha inclòs dins d’un tractament; en aquest cas, del que reben els pacients de l’Hospital de Dia atesos per un trastorn de la conducta alimentària. Amb això, es pretén utilitzar el potencial i l’impacte d’Instagram com una xarxa social saludable i un canal de comunicació.

Instagram és la xarxa social més utilitzada actualment pels adolescents i la que més incideix en la seva salut mental. No sols és un àlbum de fotografies, sinó que té un fort impacte entre els adolescents i tot el seu cercle social. Fomenta les comparacions, provoca un augment de la insatisfacció corporal entre els joves i pot actuar com a desencadenant o refermant d’un trastorn alimentari. En l’actualitat molts perfils d’aquesta xarxa social fomenten un estil d’alimentació no saludable. Per aquest motiu, des de l’Hospital Sant Joan de Déu, s’ha buscat promoure l’efecte contrari.

La metodologia utilitzada per a desenvolupar el projecte va consistir en una cerca bibliogràfica prèvia per a determinar si existien iniciatives similars. Després, es va explorar l’interès que el projecte podia despertar en els pacients a través d’un estudi de recerca, es va realitzar un taller formatiu amb el departament de comunicació de l’hospital i finalment una sessió de cocreación en la qual els pacients van elaborar els elements necessaris del compte d’Instagram.

Des de llavors, trenta joves de 9 i 18 anys participen activament en la publicació de continguts i donen a conèixer alguns dels tallers en què participen per a millorar la seva autoestima i poder fer front al trastorn de la conducta alimentària que pateixen. Els professionals són els encarregats de validar els continguts i publicar-los.

Amb aquest compte es pretén fomentar que els pacients adquireixin consciència del seu problema i augmentar la motivació per a realitzar canvis, dos passos fonamentals en el procés terapèutic. S’ofereix un discurs alternatiu a d’altres perfils de xarxes socials i publicacions digitals que mostren l’anorèxia i altres trastorns alimentaris com a “estils de vida” i no com una malaltia mental.

El perfil es va posar en funcionament el 20 de març de 2019 i la xifra de seguidors és de més de 11.000. S’han realitzat 86 publicacions. El nombre de missatges privats rebuts supera els 100 i són els propis pacients els que donen la resposta, amb la supervisió i validació dels professionals de la unitat.

Aquest projecte està basat en l’estratègia de suport entre iguals, és un canal de comunicació obert que té suport de l’organització i es nodreix de l’experiència del pacient i del coneixement del professional, aconseguint una educació per a la salut basada en l’evidència científica i recolzada en valors positius. El que suposa un clar exemple de participació dels pacients en la presa de decisions.

La iniciativa presentada és pionera en la incorporació d’una xarxa social en el procés terapèutic de pacients amb trastorn de la conducta alimentària. A més, s’ha convertit en el primer compte en Instagram de pacients d’un hospital a Espanya (@stoptca_sjd).

L’activitat va tenir lloc el 3 de juliol i tot i que va ser conduïda per dues professores del Campus, l’Ariadna Graells i l’Esther Insa, també hi van col·laborar la Maria Figueras, en Pablo Abram, en Daniel Martín i l’Andrea Coll, estudiant en pràctiques de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Durant la jornada dos grups d’estudiants internacionals inscrits a l’Escola d’Estiu eHealth Eurocampus van participar en el prebriefing, van visualitzar un escenari de base tecnològica presentat en forma de videogravació (veure MyEmo) i, posteriorment, van participar en el debriefing. Per mitjà de les metodologies de simulació del plus-delta i la molècula, les facilitadores van poder treballar a partir dels models mentals dels participants i de les necessitats d’aprenentatge identificades pel que fa a les habilitats transversals.

Tot i que la majoria de participants a la sessió procedien de l’àmbit tecnològic, l’origen del conflicte que es presentava en el vídeo era identificat ràpidament com a no tecnològic. Tot i així, el que més va sobtar de l’activitat és que, malgrat haver identificat l’origen del conflicte en la manca d’habilitats transversals (comunicació, treball en equip, lideratge, etc.), la reflexió sobre les solucions era sovint conduïda cap al terreny tecnològic. Tal fet va fer que les docents es qüestionessin el següent: per què portem el debat un i altre cop cap a la vessant tecnològica sabent que l’origen del conflicte no és tecnològic? Potser falta, a nivell europeu, portar les habilitats transversals a un terreny menys abstracte, més pràctic? I, fent referència a la formació actual de les habilitats transversals, quin és el seu objectiu: saber-les identificar, o anar més enllà i proposar formes d’actuació concretes?

Formular-se aquestes preguntes va permetre la presa de consciència de la necessitat de crear espais de reflexió, posar nom a les situacions en matèria d’habilitats transversals, desenvolupar narrativa i proporcionar recursos per a que els futurs professionals en eHealth adquireixin o incrementin les seves competències transversals.

Aquesta sessió va servir per posar en valor la necessitat d’una formació transversal en les anomenades soft skills i per validar l’efectivitat de l’escenari de simulació MyEmo en aquesta reflexió.

L’Escola d’Estiu ha tingut lloc a Barcelona, del 2 al 13 de juliol de 2019, i ha estat organitzada per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). En aquesta tercera edició, sota la temàtica de l’ús de la robòtica i la imatge mèdica per a millorar la vida de persones amb discapacitat física i cognitiva, el projecte ha acollit un total de 63 estudiants i una desena de docents, procedents de 8 institucions europees i disciplines diferents.

Els sis estudiants del Campus que han participat en aquesta edició han estat Ana Leticia Rodrigues, la Clàudia Navarro, la Marta Font, l’Ingmar Schuurman i el David Fernández del Grau en Infermeria i la Katuy Eugenia Cruz del Màster d’Atenció Emocional a l’Infant Hospitalitzat segons el model Child Life.

Durant el transcurs de l’Escola l’Estiu, tots els estudiants han rebut formació sobre robòtica i imatge mèdica que els diferents socis del projecte han preparat durant l’any. Paral·lelament, es van conformar nou equips interdisciplinaris i internacionals per treballar en la resolució d’un dels 9 reptes que es van plantejar durant la primera sessió. Aquests reptes van ser elaborats i formulats per pacients amb diversitat funcional i familiars o professionals sanitaris que els atenen i cuiden diàriament. Els reptes plantejaven una situació real de la vida d’aquestes persones i en la qual els sistemes i materials actuals existents compten amb limitacions que en dificulten el seu ús. Els estudiants van haver d’escollir un dels reptes i treballar-hi durant les dues setmanes de l’Escola d’Estiu per oferir propostes innovadores per a resoldre’ls, i presentar-los l’últim dia davant la resta dels equips, els docents i les pròpies persones voluntàries que van proposar els reptes.

Esther Insa i Ariadna Graells han estat dues de les professores del Campus que han participat en el projecte tant com a docents com exercint tasques d’organització d’activitats. En paraules d’elles “un dels punts forts de l’Escola d’Estiu d’aquest any ha estat l’ús de la metodologia dels reptes i que els reptes fossin reals. Els estudiants han treballat per a persones concretes amb una necessitat real i l’últim dia van poder conèixer-los i presentar-los les solucions”.

El Campus agraeix un cop més la oportunitat de poder participar en aquesta iniciativa que enriqueix a estudiants i professors.

En aquesta ocasió, els ponents van ser els professors Maria Montes, Marta Callarissa, Maria Figueras, Marta Gil, Pablo Abram i Claudia Molina que, fent ús del format pechakucha, van exposar les seves innovacions, aturant-se en els diferents objectius que cercaven, les diverses metodologies implementades i l’agradable acollida per part dels estudiants.

La professora Maria Montes va parlar sobre el projecte final de DAS on, amb l’objectiu de motivar els alumnes, ajudar-los a sintetitzar el que han après, desenvolupar la responsabilitat, conscienciar del propi coneixement i apoderar-los, se’ls va demanar que fessin un trivial de documentació sanitària. Aquest projecte tenia tres parts. Per començar, l’alumne reflexionava de manera individual sobre les aportacions del joc i la idea d’aprendre jugant. Després, els alumnes treballaven en grups petits per escriure cent preguntes. Una vegada fet això, les preguntes, validades pel professor, es dividien entre els diferents grups, en els qui requeia la responsabilitat d’elaborar les respostes. En l’última part d’aquest projecte, hi treballava tot el grup plegat, buscant informació que acredités la relació entre el joc i l’aprenentatge i creant el trivial de zero. El resultat ha estat molt positiu i interessant.

La Marta Callarissa va fer la seva exposició sobre el crèdit de síntesi de TCAI, l’objectiu del qual era completar la formació en àmbits que el temari no toca, com teràpies energètiques, tallers de bioètica i formació en TCAI penitenciari. A més, seguint aquell precepte que diu: «si vols aprendre, has d’ensenyar», realitzen una activitat on els alumnes de 2n agafen el rol de professor per donar a conèixer als alumnes de 1r els centres on han estat, les seves experiències durant les pràctiques i mostrar-los alguna tècnica o material que no es vegi al Campus. Aquesta és una activitat que precisa que tots els alumnes s’organitzin. Se’ls porta al Centre de Simulació Sant Agustí, se’ls presenten les aules i se’ls deixa fer. D’aquesta manera desenvolupen la responsabilitat, la iniciativa i el treball en equip. És una activitat que els emociona molt, perquè és molt creativa i estimulant.

La professora Maria Figueras va presentar la seva prova pilot basada en l’aprenentatge per projectes que havia dissenyat pel crèdit de síntesi de TCAE-V. Encara que el crèdit de síntesi anterior funcionava, els docents van considerar que es necessitava una metodologia més activa que permetés als alumnes reflexionar i treballar sobre aquells temes que realment els interessaven. Així, van organitzar el projecte de manera que l’alumne fos el protagonista i el professor només tingués un rol de guia i facilitador. Alguns dels objectius eren globalitzar, interrelacionar i completar els continguts apresos al llarg del curs i utilitzar de manera adequada les capacitats clau. Tant els docents com els alumnes han quedat molt satisfets amb l’experiment i esperem poder repetir-lo l’any pròxim.

La sessió de la Marta Gil va tractar sobre les teòrico-pràctiques i la simulació de DAS. Es va portar un grup de setze alumnes al Centre de Simulació Sant Agustí i se’ls va dividir en dos subgrups de vuit. Un d’aquests grups va anar a fer simulació, mentre la resta es va tornar a dividir-se en grups de quatre per fer activitats en parelles. Hi havia quatre àmbits a tocar (àrea d’admissió de pacients, àrea de codificació, àrea d’atenció a l’usuari i àrea d’arxiu) i dintre de cada àmbit es duien a terme dues activitats amb una durada de deu minuts cadascuna. Mentrestant, el grup que estava fent simulació, s’enfrontaven a tres casos basats en situacions reals per tal d’aprendre a resoldre problemes de la manera més ràpida i assertiva possible.

El professor Pablo Abram va fer la seva presentació sobre Empresa i iniciativa emprenedora, que consistia a crear una idea de negoci. Els objectius eren entendre què era una iniciativa emprenedora, comprendre l’empresa i el seu entorn, crear i posar en marxa una empresa i aprendre a gestionar-la. El primer que havien de fer els alumnes era trobar un problema que volguessin solucionar. Després havien de comprovar si agradava o no, fer proves, extreure resultats i validar hipòtesis. En últim lloc, havien d’idear una estratègia perquè l’empresa pogués sobreviure. D’aquesta assignatura van sortir idees molt interessants.

Per últim, la professora Claudia Molina va presentar el projecte MENTOR, un projecte internacional que busca fomentar la inclusió i l’ocupabilitat dels alumnes (adults) en situació de vulnerabilitat mitjançant el suport d’educadors d’adults i una metodologia innovadora de mentoria centrada en la carrera. Per començar hi ha un programa d’entrenament pels mentors, que després seleccionaran els seus alumnes i els entrenaran. Per ajudar-se utilitzaran una eina diagnostica nomenada Self Awareness Tool, que presenta quatre perfils de comportament (Driver, Calculator, Influencer i Steadier) per tal d’entendre millor els punts forts i els febles dels alumnes i així poder oferir-los un entrenament més proper i adient segons les necessitats de cada individu.

L’avaluació acadèmica actual busca esbrinar què sap l’estudiant. Però aquest model d’aprenentatge és eficient per la vida real? Què valoren més les empreses dels seus treballadors, que «sàpiguen» o que «sàpiguen fer»?

L’avaluació per competències busca qualificar el que l’estudiant sap fer. Però com es pot quantificar aquest aspecte de l’aprenentatge? És fàcil esbrinar si un estudiant sap duu a terme una fórmula matemàtica o si sap quines van ser les dates de la Segona Guerra Mundial, però com esbrinem si sap treballar en equip? Com podem saber si és creatiu, compromès o responsable?

L’avaluació per competències no és per professors mancats d’entusiasme, atès que exigeix un gran esforç de transformació a l’aula i un canvi total de perspectiva. Però per aquells porucs que no acabin de veure les coses clares, mudar de model no implica baixar el nivell lectiu, només requereix canviar la mirada, donat que l’avaluació per competències permet als estudiants treballar «el saber» a la vegada que practiquen «el saber fer».

Avaluar no és només posar una nota. Per avaluar s’ha de mirar, s’ha d’observar, s’ha de veure. I s’han d’utilitzar bones eines com la rúbrica o els exàmens, per seguir de prop el procés d’aprenentatge. L’avaluació serveix per apropar-se a la manera com treballa l’estudiant, perquè el docent pugui filar prim i proporcionar una nota el més acurada i real possible. «El pitjor que pot passar ―ens diu l’Albert―, és que l’estudiant cregui que el professor no ha estat objectiu».

I una vegada decidits a pujar al carro de la innovació i a avaluar per competències, el primer que s’ha de fer és decidir quines competències es volen avaluar. No és necessari que tots els professors avaluïn totes les competències escollides. Encara que diferents assignatures desenvolupin la mateixa competència, s’ha d’evitar generalitzar. La solució que ens proposa el ponent és dividir les competències entre les diferents assignatures, de manera que ningú hagi d’avaluar masses. I com que els docents han de fugir de les paraules grans i abstractes, aquestes competències escollides s’han d’anar esmicolant en conceptes més i més petits, fins a trobar aquells comprensibles tant pel professor com per l’estudiant, donat que l’estudiant també ha de tenir clar des del principi què és el que se li demana i què s’espera d’ell.

Una vegada fet això, és hora de pensar i programar una activitat de tanteig. D’aquí s’extrauran una sèrie de resultats que es convertiran en una nota. Però el professor no és l’únic que avalua. Els estudiants també han de poder avaluar-se a ells mateixos i l’activitat per tal que el docent pugui tenir coneixement de si ha funcionat o si requereix canvis i mesures noves. Després d’implementar els resultats obtinguts i haver afinat els criteris, es torna al principi i es programa una altra activitat. Així comença la roda, que mai ha de parar. Mai s’ha de deixar de millorar.

Finalitzada la presentació, els professors del Campus van obrir un debat molt interessant on es van tractar dubtes i preocupacions davant aquesta nova perspectiva que se’ls va presentar. I el que va resultar evident, va ser que, a l’hora de portar-la a terme, el més important seria anar tots a una i jugar amb una bona comunicació dins l’equip.

Els estudiants voluntaris de 2n, 3r i 4t curs del Grau en Infermeria van tenir l’oportunitat de practicar la tècnica d’injecció intramuscular utilitzant les ulleres de realitat augmentada (RA) Hololens. Aquestes els van permetre veure superposades sobre un gluti de simulació les estructures internes impossibles de visualitzar d’una altra manera.  Alguns dels avantatges de la RA són que, a diferència de la realitat virtual (RV), la RA permet conservar la visibilitat del món real i sobreposar continguts a aquest proporcionant una realitat mixta (RM). D’altra banda, l’ús de les Hololens de Microsoft ha suposat una gran revolució perquè ha permès la visualització de la RA i RM tot mantenint les mans lliures per a la realització de tècniques o procediments.  Aquests avantatges han fet que hagin aparegut diversos usos en la pràctica assistencial sobretot per millorar l’atenció, fomentar la motivació i la rehabilitació tant física com psicològica, per visualitzar en 3D òrgans interns a l’àmbit quirúrgic o per a facilitar la informació de productes sanitaris i farmacològics.  Com a punt àlgid de la sessió, les convidades van compartir amb estudiants i professors interessats les possibilitats que obre la tecnologia, i especialment, la realitat virtual i l’augmentada en l’àmbit de salut, així com les limitacions actualment existents. El Campus els agraeix la seva visita tot esperant futures col·laboracions en aquest àmbit. El Projecte AR sim2care on treballen plegats la Universitat Pública de Navarra, l’iAR, l’Erasmus Hogeschool Brussel i l’Escola Superior de Erfermagem de Coimbra té com a objectiu potenciar l’ús dels maniquins amb la realitat augmentada, per tal de poder portar a terme tècniques com el sondatge nasogàstric, la injecció intramuscular, la intubació orotraqueal o l’aspiració de secrecions. Amb el propòsit de fer una primera avaluació, es va demanar als estudiants disposats que realitzessin la injecció intramuscular i després donessin la seva valoració sobre aspectes com la utilitat, la practicitat o la dificultat per fer servir l’app. 

 

Els professors Dr. Vit Blanar, Dr. Jana Wichsová, Mgr. Lucie Chrudimská i Mgr. Katerina Horácková, de la Faculty of Health Studies de la University of Pardubice, van fer una visita amb finançament europeu Erasmus+ del 29 d’abril al 3 de maig al Campus Docent Sant Joan de Déu. L’objectiu de la visita va ser doble: per una banda, donat que la seva facultat ha engegat el projecte de construcció d’un centre de simulació, van voler conèixer el funcionament del Centre de Simulació Sant Agustí i com el Campus ha implementat la simulació en el pla d’estudis del Grau en Infermeria. Per l’altra, aprofitant que la professora Lucie Chrudimská és la responsable de mobilitat internacional, van voler estudiar possibilitats de col·laboració entre universitats.

Per donar resposta al primer objectiu, van assistir a una sessió de simulació, prèvia acceptació del grup d’estudiants que hi participaven, i, posteriorment, es va organitzar una trobada amb la responsable de simulació del Campus, la Dra. Esther Insa, per a intercanviar experiències i línies de futur en simulació. Per donar resposta al segon objectiu, es va programar la participació dels convidats en un seminari de recerca per que compartissin amb la resta de professors del Campus les activitats, interessos i línies de recerca recents o actuals. Com a activitat de tancament, van participar en una reunió amb la Dra. Maria José Morera, en absència de la Dra. Anna Ramió, com a responsable de mobilitat internacional d’estudiants per explorar possibilitats de col·laboració.

Un cop finalitzada la visita, el Campus agraeix l’interès i l’esforç realitzat per l’equip de professors visitants i valora el resultat de la seva estada de forma molt positiva. Però l’èxit és resultat d’un treball conjunt. Ha estat l’esforç conjunt de la comissió d’innovació i la unitat de recerca i la participació d’estudiants i professors del Campus el que ha permès que aquesta estada sigui l’inici d’una relació que esperem es mantingui en el temps. Entre les oportunitats sorgides s’ha començat a treballar en l’establiment d’un conveni de col·laboració Erasmus+ per a la mobilitat d’estudiants i professors. Ha sorgit també, l’interès d’alguns professors per a la realització de recerques conjuntes i s’estudia la possibilitat que membres de l’equip de simulació es desplacin a la seva facultat per participar en activitats de simulació.