Infermeres i juristes han advertit sobre la creixent judicialització del sistema de salut per l’increment de demandes civils i penals que els usuaris i familiars interposen a nivell d’Espanya contra els professionals de la salut, en el marc d’unes jornades sobre protecció jurídica de les infermeres i infermers que s’han celebrat a Barcelona.
Aquesta és una de les principals conclusions que es van posar sobre la taula durant aquestes jornades organitzades pel Col•legi Oficial d’Infermeria de Barcelona (COIB) i la Escuela de Ciencias de la Salud. Aquestes sessions van reunir els dies 28 i 29 de gener a unes 500 infermeres.
Malgrat que només el 4,5% dels 1.401 procediments judicials iniciats a tota Espanya des de l’any 2000 han acabat en sentències condemnatòries, el president del Consejo General de Enfermería, Máximo González Jurado, va mostrar la seva preocupació pel fet que a Espanya es consolidi la mateixa tendència d’Estats Units, on els advocats van als hospitals per reclutar possibles clients. No obstant, la presidenta del COIB, Mariona Creus i Virgili, ha assegurat que la situació de Catalunya és diferent a la resta d’Espanya, ja que té una incidència de denuncies més baixa. "Barcelona té un nivell de demandes molt inferior a Madrid, cosa que posa de manifest el bon nivell de la infermeria catalana”, va afegir.
Manca d’infermeres i pressió assistencial
De totes maneres, Creus va destacar que un dels factors clau que contribueix a augmentar el risc d’errors és la manca de professionals i la creixent pressió assistencial. En aquest sentit, va recordar que a Catalunya manquen moltes infermeres per igualar el nivell de professionals amb la resta d’Europa.
Potenciar l’atenció a l’usuari a través de les institucions sanitàries i de les comissions de deontologia dels col•legis professionals són algunes de les solucions que es van proposar per frenar la cultura de la denúncia per la denúncia, que ha començat a afectar tots els àmbits de la societat i també al sistema de salut.
Durant les sessions, diverses infermeres i magistrats de tot l’Estat espanyol van debatre sobre el dret a la intimitat de l’usuari, la necessitat de preservar la privacitat de les històries clíniques, la responsabilitat penal i civil que es deriva de l’actuació professional i l’abast de l’objecció de consciència per part de les infermeres.
Els assistents a les jornades van poder fer preguntes sobre les iniciatives d’ampliació de les competències infermeres que s’han posat en marxa des de l’administració catalana, l’objecció de consciència i les accions que els professionals han de dur a terme per preservar la confiança amb l’usuari.