DADES I XIFRES

En alguns països asiàtics i africans, el 80% de la població depèn de la medicina tradicional per a rebre atenció primària de salut.

De les diferents formes de medicina tradicional, la més lucrativa és la medicina herbaria, que genera milers de milions de dòlars d'ingressos.

Amb la medicina tradicional es poden tractar diverses infeccions i malalties cròniques: el descobriment i aïllament de la artemisinina a partir de Artemisia annua L., planta utilitzada a Xina des de fa gairebé 2000 anys, va servir per a obtenir nous fàrmacs antipalúdics.

L'existència en els mercats internacionals de productes herbaris falsificats, de dolenta qualitat o adulterats constitueix una greu amenaça per a la seguretat del pacient.

Més de 100 països tenen reglamentada la medicina herbaria.

La medicina tradicional és la suma completa de coneixements, tècniques i pràctiques fonamentades en les teories, creences i experiències pròpies de diferents cultures i que s'utilitzen per a mantenir la salut i prevenir, diagnosticar, millorar o tractar trastorns físics o mentals.

La medicina tradicional que ha estat adoptada per altres poblacions (distintes de la seva cultura d'origen) sol denominar-se medicina alternativa o complementària.

Les medicines herbaries se serveixen d'herbes o materials herbaris, preparacions i productes herbaris acabats els ingredients actius dels quals són parts de plantes o altres matèries vegetals.

Qui utilitza la medicina tradicional?

En alguns països asiàtics i africans, el 80% de la població depèn de la medicina tradicional per a rebre atenció primària de salut.

En molts països desenvolupats, del 70% al 80% de la població ha recorregut alguna vegada a una o altra forma de medicina alternativa o complementària (per exemple, la acupuntura).

Els tractaments herbaris, que són la forma més popular de medicina tradicional, resulten molt lucratius en el mercat internacional. Al 2003-2004 van generar uns ingressos anuals de US$ 5000 milions. Només a Xina la venda d'aquests productes va reportar US$ 14 000 milions al 2005. A Brasil, els ingressos generats per la medicina herbaria van ascendir a US$ 160 milions al 2007 .

Problemes

Algunes comunitats porten milers d'anys utilitzant la medicina tradicional. Quan les pràctiques de la medicina tradicional són adoptades per noves poblacions, poden produir-se problemes.

Diversitat internacional. Les pràctiques pròpies de la medicina tradicional han estat traslladades a diferents cultures i regions sense que al mateix temps s'elaboressin normes i mètodes internacionals per a avaluar-les.

Polítiques i reglamentació nacionals.

No hi ha molts països que contin amb una política nacional en la matèria. L'heterogeneïtat en les definicions i classificacions de les teràpies de la medicina tradicional fa que resulti difícil regular els productes procedents d'aquesta medicina. Segons el país que es tracti, un producte herbari podria ser definit com aliment, suplement alimentari o medicament herbari. Aquesta disparitat en la reglamentació que els diferents països apliquen influeix en l'accés als productes i la seva distribució a escala internacional.

Seguretat, eficàcia i qualitat.

Són escassos les dades resultants d'assajos científics destinats a avaluar la seguretat i eficàcia dels productes i les pràctiques de la medicina tradicional. Encara que hi ha dades demostratives que la acupuntura, alguns medicaments herbaris i certes teràpies manuals (per exemple, el massatge) són eficaços per a tractar determinades malalties, es precisen més estudis de productes i pràctiques. Els requisits i mètodes per a aquestes investigacions i avaluacions són complexos. Per exemple, pot resultar difícil avaluar la qualitat de productes herbaris acabats.

La seva seguretat, eficàcia i qualitat depèn de la qualitat de les matèries d'origen (que poden ser centenars) i de la manera que aquests elements són manipulats en els processos de producció.

Saber i sostenibilitat.

Les matèries per a elaborar productes herbaris s'obtenen a partir de poblacions vegetals silvestres o de plantes medicinals conreades. El creixent mercat de productes herbaris podria conduir a un excés de recol·lecció de plantes i amenaçar així la diversitat biològica. Una praxi deficient de cultiu i recol·lecció podria saldar-se amb l'extinció d'espècies vegetals amenaçades i la destrucció de recursos naturals. Per a perpetuar la medicina tradicional es requereix un esforç per a preservar tant les poblacions de plantes com el coneixement sobre els seus usos amb fins medicinals.

Seguretat del pacient i utilització.

Molta gent pensa que els medicaments són segurs (o inofensius) perquè són herbaris (naturals) o tradicionals. No obstant això, les medicines i pràctiques tradicionals poden provocar reaccions nocives o adverses quan el producte o tractament en qüestió és de dolenta qualitat, es pren de forma inadequada o se simultanieja amb altres medicaments. És important que els pacients coneguin millor els procediments d'utilització segura i que els dispensadores de medicines tradicionals o d'altra índole estiguin més formats i hagi més col·laboració i comunicació entre ells.

Resposta de la OMS

La OMS i els seus Estats Membres col·laboren per a promoure l'ús de la medicina tradicional en l'atenció de salut. Amb aquesta col·laboració es pretén:

- donar suport a la medicina tradicional i integrar-la en els sistemes de salut dels països en combinació amb polítiques i reglaments nacionals sobre els productes, les pràctiques i els practicants per a garantir la seguretat i qualitat;

- garantir que s'apliquen pràctiques i s'utilitzen productes que siguin segurs, eficaços i de qualitat a tenor de les dades científiques existents;

- reconèixer la medicina tradicional en el marc de l'atenció primària de salut a fi d'incrementar l'accés a l'assistència sanitària i preservar coneixements i recursos;

- vetllar per la seguretat del pacient millorant el nivell de coneixements i competència tècnica dels practicants de la medicina tradicional.