Superar trastorns d'ansietat amb aplicacions de realitat virtual

A través d'aquest formulari indica'ns els teus dubtes i consultes sobre la formació que desenvolupa el Campus Docent Sant Joan de Déu o bé sobre el centre.

Image CAPTCHA
Introdueix els caràcters que es mostren en la imatge.

A través d'aquest formulari indica'ns els dubtes i/o suggeriments referents a la teva formació. Et respondrem al més aviat possible.

Image CAPTCHA
Introdueix els caràcters que es mostren en la imatge.
ra.jpg
La RA ja ha demostrat utilitat en diferents àrees: medicina, enginyeria, jocs i entreteniments, disseny i tot allò que impliqui manteniment i reparacions, reconeixement de gestos, etc. Actualment la RA també està començant a demostrar la seva utilitat en el camp dels tractaments psicològics.

 

Una de les tècniques més eficaces per al tractament dels trastorns d'ansietat és l'exposició.Aquesta tècnica consisteix a afrontar de forma gradual i sistemàtica les situacions o activitats que els pacients temen i eviten com a conseqüència d'un problema d'ansietat.

 

Tradicionalment, l'exposició s'ha aplicat en imaginació i, principalment, en viu. Malgrat els bons resultats obtinguts, al voltant d'un 25% dels pacients rebutja l'exposició o abandona el tractament. És possible que el fet d'afrontar l'objecte o situació temuts sigui massa aversiu per a alguns pacients.

 

Una alternativa és la utilització de la RV, la qual permet simular la realitat de manera que l'usuari es troba en un espai tridimensional en el qual pot interactuar amb els elements virtuals d'una forma similar a com interactua amb els elements reals. El fet que les situacions no siguin «reals» pot afavorir que els pacients acceptin millor l'exposició.

 

La RV oferix altres avantatges: permet repetir la mateixa tasca d'exposició una vegada i una altra sense canviar els seus paràmetres. Així, un pacient amb fòbia a volar pot exposar-se a una situació concreta del vol (per exemple, enlairar-se) diverses vegades en una sola sessió, sense canviar els esdeveniments que succeïxen durant l'enlairament (per exemple, és de dia i hi ha vent).

 

Altre avantatge és que no és necessari sortir de la consulta per a realitzar tasques d'exposició. Per exemple, podem exposar a un pacient agorafòbic a diferents situacions (tren, autobús) sense abandonar la consulta.

 

Aquest fet també afavoreix aspectes ètics com la protecció de la intimitat, ja que no és necessari que el pacient manifesti els seus símptomes en llocs públics. A més és possible graduar les situacions segons les necessitats del pacient i sense esperar que aquestes succeeixin en la vida real (per exemple, disposar d'un supermercat ple de gent prement un botó, sense esperar que sigui dissabte).

 

Més informació en font original